Hola a tothom,
El deures d’avui són escriure un article d’opinió com si escrivíssiu en un diari.
Si voleu treure la màxima puntuació només heu de fer 2 coses:
1.- Seguir l’esquema de la fotocòpia que hem comentat a classe (3 punts)
2.- Incloure una combinació de 2 pronoms (qualsevol d’entre totes les que hem treballat) (1 punt)
Espero que el vostre text sigui ric, si voleu tenir alguna mostra us podeu llegir els textos que van escriure els vostres companys de l’any passat. Us en passo un exemple (d’abril de 2011) si cliqueu aquí.
Ànims!
Col·laborem per aprendre català? 
Obesitat i Sedentarismo.
Son dos termes que van molt units i s’estan imposant en la nostre societat
Tot em confirma que sedentarisme i una alimentació desequilibrada .
Son la base de riscos significatives per la nostre salut.
Em primer lloc crec que ens
n’hem deixat seduït pels àpats precuits o preparatsEn una bona part de la nostre alimentació, pot ser degut a que porten uns horaris
Difícils de conciliar amb la vida familiar i ens
n’hem decantar per una alimentació .Que conté moltes grasses saturades i sucres .
Aquest fets i la manca d’activitat física fa que augmenti les malalties d’hipertensió.
Cardíacs i diabetis.
Cal que canviïn aquestes costum culinàries perquè els nostres fills s’estan acostumant
Eal menjar ràpid. Només n’hi ha que preguntar-les i et diran que prefereixen una pizza.A verdura o una pasta pel l’esmorzar a un entrepà
Tot i que les persones grans no mengen tan de grasses saturades ,el seu problema és el sedentarisme amb
el qualla qual cosa augmenten les malalties.Per això amb aquestes persones tan vulnerables s’han de potenciar els bons hàbits ,
Ja sigui per evitar temes d’autóestima en els joves i prevenir malalties en la gent gran.
.
En conclusió l’obesitat i el sobrepes
oson greus problemes tant per la persona comPer l’administració però afortunadament aquesta malaltia es pot prevenir si tots introduim
ntels canvis adequats en els nostres hàbits d’alimentació i exercicis.Isabel.
Estic d’acord amb la isabel de que l’obesitat i el sedentarisme van molt units ,i que es molt important tenir una alimentacio equiliibrada .tot aixi crec que no hi ha una edat concreta per cuidar-nos s’ha de fer sempre ,ara be tambe crec que no hem d’obsessionar-nos amb l’exercisi tots l’extrems son dolents. Amb petits gestos com per exemple caminar, podrem sentir-nos bé per dins i per fora.
Menjar, dormir i veure la televisió
Són els tres temes que jo crec que cada vegada més, la societat té costum de fer-ho i és molt perjudicial per a la salut. Fa temps que, tota la vida passa per menjar, per dormir i per veure la televisió.
En primer lloc, creiem que la vida no és altra cosa més que menjar sense parar i després adormir-te. Pensem que això és bo, però és tot el contrari, és dolentíssim, ja que, si menges molt i després t’en vas a dormir, a part de que et perjudiques a tu mateix, també et pot donar un tall de digestió.
En segon lloc, ens passem una mitjana de quatre hores diàries davant la petita pantalla. I, ens agradi o no, realment no podem viure vegetant davant d’un electrodomèstic. I de tot això, el pitjor és que la gent creu que la vida consisteix en veure la teleivisió, ja que fins i tot, hi ha gent que diu: El que no veu la televisió, no existeix.
Així doncs, són de les coses més necessaries avui dia de la nostra societat. Tot i que, hauriem de realitzar-ho, com gairebé tot, amb moderació, ja que, és la única manera de que la societat realitzi altres activitats a part de veure la televisió, menjar i dormir.
En conclusió, hauriem d’intentar millorar la nostra societat i hauriem de començar principalment per intentar modificar aquestes tres coses.
Candela
Estic d´acord amb el que diu la Candela quan comenta que es perjudicial
per a la salut, la combinació menjar, dormir i veure la televisió, sense fer
cap activitat fisica, com que aixo seria dolent per el organisme.
Ara bé aquestas tres cosas hauriem de fer-les amb moderació, perque
veure la televisió tothom ho fa més o menys i menjar més sá i en quant a
dormir també les hores corresponent i alguna vegada fer la migdiada va
molt bé.
Mari
EL SECTOR ECOLÒGIC
Escric aquesta ________ per ferme resó de la importància que tenen els aliments d’origen ecològic .
Desde fa temps que aquet tipus d’agricultura es va implantant en els consumidors, i cada dia augmenta l’espai en els magatzems d’alimentació .
Jo penso que
enl’agricultura d’origen ecològic; s’incrementantanualment, donat a que son productes que desde la llavor fins a la collita, s’han tractat sense abonament d’origen químic. Tot i que la diferència de preu és força considerable; però això es una inversió per la nostra salut i en la de les nostres famílies.En primer lloc més qualitat en la nostra salut. D’una banda l’increment de consum de productes ecològics s’afegeixen a productes igualment d’origen naturals, per l’alimentació com son els derivats de la llet -pel canvi de l’almentació dels animals i pel tractament de la llet- .
Cal destacar que a Catalunya l’increment anual d’hectàreas dedicades a aquet tipus de conrreu (comarques com la selva o el baix llobregat) ja que el canvi d’orientació de l’explotació dels terrenys així ho fa palès .
En segon lloc la proliferació de fires locals, comarcals i d’àmbit nacional com a exemple clar es Biocultura; que dòna a conèixer, tota mena de productes per l’alimentació, per la cura de la nosta pell, i teixits sense fibres sintètiques .
Tot i que una part de la població no creu
enen els beneficis d’aquest estil de vida(alimentació, àrea dermatològica i textils naturals), son tres pilars que fan
perla nostra vida més sana .Per tant amb una cultura d’alimentació saludable i una vida ordenada gaudiríem d’una vida millor .
Així doncs si el nombre de hectàreas va incrementant-se; si es fomenta el consum de teixits d’origen natural i l’augment de la cosmètica natural, farà que els preus és reduexin .
En conclusió amb els elements esmentats, es pot aconseguir un futur millor .
Laly
COM MANTENIR UN COS SA.
ELS PRODUCTES ECOLOGICS.
Fa temps que m’interesa el tema de l’alimentaciò, per això quan vaig llegir aquest article al diari ,em va semblar que mereixia que se l’hi fés esment. En aquesta noticia
es parla dels productes ecologics ja siguin alimentaris,textils etc…,com que cada vegada hi ha mès gent que es preocupa per l’alimentaciò,aquest es un sector que esta a l’alça.
Cal destacar que el perfil del consumidor habitual abans era d’una dona de 40 anys,
però afortunadament això ara no es cumpleix ja que
n’hi ha molta mes varietat en quantl’edat es refereix.
A mes, hen de pensar que consumint aquests productes no nomès beneficiem el
nostre cos,sinò que ajudem a preservar el medi ambient.
Malgrat que hi ha gent que creu que els productes ecologics son massa costossos,
n’hi ha d’altres que els
s’hisembla que això es una inversiò per la seva salut.Jo els voldria fer veure a les persones que creguin això,que pensin que aquests
productes no es manipulen,es a dir no se’ls afegeix cap tipus de fertilitzants ò
insecticides,per tant el seu conreu es molt mès delicat i això fa que es facin malbe
mès d’hora.
Aixi doncs,nomès m’agradaria afegir que si aquests productes tinguessin mès demanda, potser que fossin mès barats i podrian estar a l’abast de tothom
n.fins aviat,
AUXI
Hola,
Estic d’acord amb Auxi sobre la poca demanda que tenen els productes ecològics en el mercat i que també és una de les principals causes de que costin més del compte.
Tan mateix aquests productes no duren molt temps i això fa que la majoria de la gent obtenir per productes que han estat tractats amb productes químics, encara que siguin una mica perjudicial per a la salut.
Fins aviat 🙂
Escric
taquesta carta per fer-vos arribar la meva preocupació per el problema de la obesitat.Hi ha una creença arrelada i altament dissuasiva per a la població amb problemes de pes que és
laque per aprimar-se s’ha de patir. I es una pena perquè perdre pes sense passar-s’ho malament, és possible.Crec que la gent a vegades té una manca d’educació a l’hora de menjar correctament.
En primer lloc penso que tindríem que menjar cinc vegades al dia.
En segon lloc tindríem que escoll
gir productes apetitosos, però que no porten moltes calories, com fruites, verdures, carns i peix a la planxa, amanides etc.Tot i que hi ha persones que les agrada menjar amb salses, patates fregides,
golosiesllaminadures, caramels i les costa molt privar-se de totes aquestes coses.Malgrat que hi ha gent que esta malalta i s’engreixa sense poder fer res.
Per tant, com una mica de voluntat crec que podríem ser mes sans i a part de menjar amb moderació amb exercici cada dia estaríem millor.
Aixi tenim que posar-nos las sabates de esport i surtir al carrer per fer una passejada de
al mésalmenys1una hora.En conclusió amb una bona alimentació i amb esport nos sentirem millor!!!
Fins Aviat,
Amparo,
Jo estic d’acord amb l’Amparo de menjar sa i escollir bé els aliments a l’hora de comprar.,acompanyat d’exercici físic,.que es pot fer dietes sense haver de passar-ho malament amb productes apetitosos.Atés qued’aquesta manera podrem tenir vida sana.
Tanmateix podem alimentar amb 5 àpats diaris tractant d’evitar les llaminadures i pastissos ,molta fruita i verdura.
Menjar, dormir, veure la tele…
Escric aquesta carta perqué estic molt d’acord amb el article que ha firmat el Manel de Luna, publicat recentement al Periódico.cat . He de dir que m’ha sorprès aquest escrit sobretot perqué el Manel és un expert en el mitjá i penso que no és gaire habitual llegir aquests tipos d’opinió quan el que la escriu treballa al mateix mitjá de comunicación i en consecuencia té interesos personales de protegir-lo.
Considero que és massa important posar èmfasi en aquestas questions, i més a més desde la gent que tè prou veu per arribar a totes nostres llars, sigui amb la prensa digital, la radio i/o també la sempre famosa i imprescindible televisió, que ja es considerada un dels pilars de la nostra societat.
En primer lloc, malgrat que la frase “tota la vida passa per la televisió” em sembla trista, cal rendir-se a l’evidència de que és habitual perdre molt de temps veient-la … res! A Més a més ho perdem encara més comentant ho que van dir a la tele. És necesari que tinguem conciencia de les consequencies de el que triem a l’hora de gaudir del oci i també d’informar-nos.
En segon lloc, segons les ultimes estadistiques, lamentablement dades irrefutables, “ens passem una mitjana de quatre hores diàries davant la petita pantalla, que són dos mesos sencers a l’any, el 80% de la población veu la tele cada dia, que és l’activitat més important després de menjar, dormir i treballar alguns”. No es pot creure… peró amb mirar un poc al voltant nostre ens
hien convencerem. I després d’aquesta contundenteexposición, la rematada:“El que no es veu a la televisió no existeix”
Tot i que hi ha persones que no poden anar-se’n fora de casa i creuen que mirar la tele es imprescindible ja que els fa compania, s’hauria d’estimular que recordessin com gaudir d’altres tipos de companyies durant almenys una part del temps lliure.
Malgrat que hi ha massa gent gran que està sola, sense familiars ni amics, es podria promoure que hi hag
iués voluntaris per fer d’ acompanyants, per entretenir-la, per incentivar-la a sortir al carrer a passejar.Jo els voldria fer veure que és millor, per sentir-se feliç, el compartir activamente molt de temps amb altres persones, que la vida és alguna cosa més que vegetar devant un electrodomèstic, amb seguritat ens ho mereixem!
Per tant, es convido a tornar a descobrir que hi ha maneres més beneficioses per aprofitar el dia, i si fos possible, també es proposo canviar horetes vegetando per horetes caminand o bé, horetes parland amb els seus veïns. Així doncs, tothom podrá gaudir d’accions més saludables i més gratificants
En conclusió, la televisió podem consumir-la però, com gairebé tot, amb moderació, per evitar arribar a acceptar com a inqüestionable la máxima “Veig, ergo existeixo”. Y com ha escrit el Manel: “ És l’unica manera d’impedir que l”homo videns’ substitueixi en breu l”homo sapiens’.
Lidia
Escric aquesta carta ,perque vull parlar.vos sobre un article d’un diari on es parla de productes ecologiques que es fa a Barcelona .Diu que l’ecologisme es un dels sectors que mes be capegen la cris.
Tambe es parla sobre la cosmetica biologica i el reciclatge ,l’article diu que els clients conscienciats prefereixin renunciar a altres cosas que el seus principis .
Jo penso que a tothom ens agradaria consumir nomes productes de qualitat i a mes a mes que tambe fossin saludables es dir que no tinguessin cap producte nociu al corp ,pero no sempre es posible per diferents motius ,com el preu.
En primer lloc , es necessari que al mercat nomes hi hagi
uesproductes cent per cent ecologiques , no nomes en el menjar tambe la cosmetique ,i la netejartambe .perque actualment quantcompram qualsevol cosa ,no sabem ni que ingredients portan.En segin lloc, hi ha poca oferta ,el cost d’aquests productes sol ser car, perque suposo que es produexin en petites quantitats,i en el cas de les fruites al no portar pesticides molta produccio es perd.
Malgrat tot
quehi ha gent que es preocupa ,per produir coses sanes i perque nosaltrespodempuguem consumir aquests productes i al mateix temps cuidenantla terra.Jo penso que es millor consumir i fomentar l’alimentacio ,el comsum de productes sans i produits de manera responsable amb el medi ambient, que produir grans quantitas a preus barats i que porten molts quimics nocius.
Per tant . es molt important que es realitzen aquest tipus de fires per apropar a la gent als seus productes.
Aixi doncs, haurem de conscienciar-nos de la importancia de cuidar la nostra alimentacio i tenir una millor qualitat de vida.
En conclusio tot el dolent que li donem al nostre organisme al llarg del temps te consequencies.
olga
Hola,
Estic d’acord amb el que ha dit la Olga al seu article, que haurien de fomantar el consum de productes ecologics, atés que son beneficiosos per la nostra salut.
Ara bé, crec que a més de beneficiar al nostre cos, també cuidem el medi ambient que es tan important per tothom.
EL SECTOR ECOLOGIC
Aquest es un tema que s’està donant a coneixer cada vegada més. Tothom sap l’impotancia que te l’alimentacio per a la nostra salut, per aixo crec que la gent s’ho repensa molt a l’hora d’escogir el que menja.
En primer lloc la població que més consumeix productes ecologics correspon
ta un perfil de dona d’uns 40 anys, pero he de dir que cada vegada s’afegeix més gent de totes les edats al consum d’aquets aliments.En segon lloc abans era més dificil trobar aquest productes, pero està creixent la distribució als nostres supermercats gracies a l’aument de demanda per part de la població malgrat que tenen uns preus que no son a l’abast de tothom.
Tot i que encara hi ha persones que s’alimenten amb plats poc saludables, jo els voldria fer veure que amb una dieta sana i variada aconseguiran una millor qualitat de vida, sobretot si els productes son ecologics.
Per tant jo animo a la gent que canviï i aposti pel consum ecologic, jo m’ho estic plantejant, encara que la butxaca no ens permeti consumir-los tant com voldriem,
però en conclusió he de dir que amb més demanda més oferta i més producció per enfrontrar-se a la crisis. Aixi doncs us ho penseu.
Correccio de la errada: escollir.
Menjar, dormir i veure la tele
Escric aquesta carta per dir el sorpresa que estic després d’haver llegit una notícia publicada recentment al Periódico.cat. que deia que dormir, menjar i veure la televisió són pilars de la societat i clar és una cosa preocupant perquè el sedentarisme és perillós per a la salut.
En primer lloc és una mica comprensible que aquestes tres activitats per
cridaranomenar-les així, s’hagin tornat pilars per a la societat, ja que molts sols tenen temps per això i n‘hi ha altres que ni tan sols tenen temps per això.En segon lloc penso cada vegada fem menys esport, encara que no es deu a les noves tecnologies sinó que hi ha pocs recintes que ofereixin activitats a l’aire lliure ia baixos costos, també per culpa del cansament i la falta de temps.
En tercer lloc jo crec que cal més informació sobre els riscos que produeix el sedentarisme en la nostra salut.
Per millorar la nostra vida sedentària hauríem d’almenys caminar una hora diària o una altra activitat a l’aire lliure perquè a poc a poc acostumem al cos i tractar el menys possible de veure la televisió més de dues hores.
Encara que hi ha un porcetatg
je de la societat no poden fer activitats físiques per l’edat o problemes de salut, és important recalcar que molts d’ells tracten de realitzar-les.Encara que tots sabem que estar vegetant al sofà és dolent, ningú tracta de canviar aquest mal costum, perquè s’escuden dient que amb els oficis de la casa, l’anada i vinguda de l’escola i la feina ja és prou exercici, és veritat que estan emprant una activitat física però a més d’això cal tractar de fer alguna cosa més
a part d’això.En conclusió que ens esforcem més per eradicar el sedentarisme de les nostres vides, tractem d’anar a la muntanya,
donarfer llargues caminades amb la família i gaudir dels bells paisatges que té la nostra ciutat i veureu com a poc a poc la nostra salut va millorant.Fins Aviat 🙂
Sedentarisme,
Com que, cada vagada mès la nostra vida la dediquem a traballar, veure la televisió i dormir. Estic força d’acord amb la Valeria, sobre el sedentarisme, pot ser l’origen de malalties cardio vascular.
Tot i així, la població encara no estem conscienciats que hem de fer mès exercici, podem pendre mesures sense adonar-nos, per exemple, pujar i abaixar les escales en comptes de l’ascensor, caminar mès cada diia, marcan-se un temps mínim dirari, ..tot aixó ens ajuda a tenir una vida més saludable.
Laly
Hola, bon dia,
El tema escollit pel nostre grup es : L’augment del nombre de persones obeses. Efectes i causes. I l’article triat porta per titol……..
” UN ARC IRIS DE VERDS”
Sota aquest titol suggerent, escric sobre aquest article ja que fa referencia d’una manera indirecta amb el tema escollit i ens convida, per mitja d’una fira, a coneixer altres alternatives per millorar la salut en general, es a dir, tot el relacionat amb la Biocultura, que engloba des de d’una alimentació ecològica, passant per teràpies naturals, cosmètica biològica, energies renovables i fins i tot arribant a allo que ells denominen moda “ecofriendly”.
Fa bén be un parell o tres de decades que l’obesitat es una malaltia que afecta a un nombre creixent de persones arreu del mon
t. Tot i que se li atrebueix principalment a l’increment del consum de determinats aliments, sobretot a alguns països (tothom sap quins),n’hi ha molts factors que hi intervenen.En primer lloc, sembla que les causes principals, encara que no son per tots les mateixes, poden anar des de la genètica, la manca d’exercici, la coacciò publicitaria i per suposat una alimentació desequilibrada.
En segon lloc, les efectes sobre la salut, tot i que no son directament mortals, s’agreugen quan la pateixes.
Malgrat que hi ha un sector de la població que encara no s’ha conscienciat d’aquest problema, cada dia se’n redueix. La prova la tenim a aquestes propostes, que amb el temps,
entenen més força i més afluència de públic.Jo voldria trobar la manera de fer veure a la gent que cal fer un esforç i en lloc de malbaratar els diners amb productes que ens embelleixin per fora, se’ls gastin per posar-se macos per dintre.
Per tant, tant l’article com jo, us animem a anar-hi, i aixi poder descobrir un mon de color verd que porta per prefix “bio” que ens suggereix salut i benestar.
Ah!! I la propera vegada, abans d’agafar el primer que et trobis o que t’oferexin, planteja’t, “m’ho pensaré”……perque, probablement, al costat de la teva casa hi ha una petita botiga d’un pages que ofereix el mateix producte, que de segur porta menys conservants i colorants.
En conclusió, i copiant un eslògan molt conegut, es pot dir que…
“EL MENJAR SÀ, ET TORNA EL QUE LI DÓNES”
A reveure,
Mª del Mar
Hola Isaac,
Despres de fer el repàs d’evaluar el meu text, em sembla que no ha quedat palès la meva opinió (es el que manca), per tant…………
Jo penso que el mot “Biocultura” defineix clarament un estil de vida que tots hem de rependre ja que sembla que amb el ritme frenetic i de consumisme que portem, se’ns hagi quedat amagat a un recodo del nostre cervell.
Crec que portar una alimentació sana, i no nomès ecologica, ens portara a tenir una millor qualitat de vida i hem de oblidar-nos de tenir un cos perfecte i a la moda (es a dir anorexic)
Pel que fa a tot el ecologic, potser que tenint cura i intentant conservar el que tenim arribi a generacions futures (no nomès arribi a ser historia que s’hi llegeix als llibres).
Be, em sembla que ja esta tot.
Ara jo si em donaria tots els punts, però tu que eres el profe, em diras si arribo o si he de fer mes correcions.
Fins dimecres.
Mª del Mar
Escrit aquesta carta per comentar un problema que hi ha a la societat, els
adolescents tan nois com noias es veuen grossos.
Jo penso que els adolescents tenen els kilos de més al cap,perque es quan
comença a importar la imagen daban dels grups d´iguals.
En primer lloc aquests nois haurien de cambiar els habits alimentaris, per exemple menjar més sá sense perdre cap apats del dia sobre tot el esmorzar, perque es
el més important.
A més també es essencial que facin ejercici fisic, algún esport que els agradi i
els motivi
u.Tot i que hi ha persones que no s´adonen de les consecuencias que comporta
que ells no s´alimenten correctament i els problemes de salut que puguin tenir
al futur.
Jo els voldria fer veure la importancia que té la alimentació a aquestas edades
i les sevas consecuencias.
Aixi doncs que hi ha que posar -se les piles i fer-les veure´l desde els col-legis
i despres a la seva familia.
Per tant també que aquesta actitud d´ells no té cap fundament i haurien de cambiar.
En conclusió, jo crec que s´han de sustituir aquests habits d´una alimentació
dolenta per una altra més sana i fer algú
tipotipus d´esport.Estic d’acord amb el que diu la Mari ,pel que fa als habits alimenticis dels adolescencs,
atès que no s’adonen els problemes de salut que això els hi pot ocasionar,tot i aixi
jo crec que aquest problema es resoldria si els acostumessin ha menjar de tot
quan son ben petits,a fi que quan siguin adults no tinguin cap problema de salut ò
pot ser que no els tinguin tan greus.
Hola, bona tarda a tothom,
El nostre grup a escolit el tema: LA RECOLLIDA DE DEIXALLES.
Escric aquesta carta perquè he vist que el tema de crisis afecta també la quantitat de deixalles que els produïm.
Cada cop som mes ciutadans que vivim als municipis de Barcelona, però veiem que cada vegada son menys les tones de deixalles recollides.
En primer lloc en aquest moment tenim, per exemple a CENTELLES, 7250 habitants i es produeix al any unes 4070 tones de deixalles, cosa que representa que cada habitant en fa 30 quilos per any. Les deixalles son de diversos tipus com:
– la part orgànica que la porten a la planta de compostatge dels Sots i així contribuïen a reutilitzar aquesta matèria orgànica amb adobs i terres;
– les restes d’envasos de plàstic i cartó que dipositen a un contenidor especial per separar les mataries i reutilitzar-les amb la ajuda des diferents recuperadors especialitats.
– altra part, son les deixalles que no son reutilitzables que es recullen cada dia i es porta a l’abocador d’Oris;
– per últim, també existeixen el vidre, els olis de cuina, etc., materials que son parades a les mini deixalles i a la deixalleria gran.
En segon lloc els serveis de recollides es paguen en par a traves de la taxa d’escombreries i enguany a la tarifa domestica es de 89 €, vol dir que fen totes aquestes recollides per 24 cèntims d’euro al dia.
Malgrat que aquests preus son bastants baixos, però son bastants cars per els temps en que vivim. Per això jo penso que es millor baixar encara mes la reutilització dels matèries reutilitzables.
Per tant hem d’adonar-nos que les quotes poden baixar encara mes si nosaltres triem els materials en funció dels tipus presentats abans.
Hem de tenir consciència que en la societat moderna com la nostra, volem gaudir d’uns serveis que ens facilitin la vida quotidiana i per això cal que el tornem a reutilitzar per no malbaratar innecessariament matèries primeres i de aquesta manera preservar el medi on vivim.
En conclusió crec que el tema de la recollida de deixalles ens afecta a tots i que els residus que generem els hem de seleccionar per tal de fer les recollides el màxim bé possible.
Fins aviat.
Maria.
La salud dels nens
OBESOS AMB XUMET:
Escric aquesta carta para informar sobre el tema de l’obesidad en nens de 3 a 12 anys.Crec que es molt important l’alimentació i el ejercici fisic .,i sobre tot el entorn familiar,tenim que donarli als nens una dieta equilibrada sana per evitar l’obesitat i començar a combatre des del bressol.,aixi començan a seguir hàbits saludables des de ben petits.La comoditat,la desonformació i els preus,factores en contra d’una dieta sana.I encara més la crisi que mirem mes el preus que en qualitat.
En primer lloc crec que tenim moltes factors relacionat amb aquest tema.,A més a mes de l’alimentació els costums i l’exercici.Malgrat que hi ha que acostumen a menjar cada dia fregits o que desde petits no els ensenyan el menjar fruites i verdures i després fins fastic els donen,els seus cossos no estan acostumats a menjar sa.
Per tant una mica de cada cosa influeix en aquest tema de nens obesos.
En conclució hauriem que mantenir un equilibri en l’alimentació es port poder tenir vida sana.Aixi doncs,fem exercici,no deixin als seus fills jugar llargas hores a la play.,mengar sa y equilibrat.Encara que amb el poc temps que tenim tractem de menjar rápid,es pot menjar rapid i sa també.Evitar llaminadures pastissets, i fregit,mengar més fruites,verduras,peix,i informar-nos del mal que ens fa el menjar malament i sense saber els ingredients que li posen a cada cosa.
fin aviat
LUCY.
Hola,
Estic molt d’acord amb la Lucy, sobretot quan diu que la comoditat es un dels principals factors que intervenen a l’obesitat, atès que vivim massa rapid i a l’hora de arribar a casa mengem qualsevol preparat precuinat i no ens preguntem que en contè, però …………. es rapid i alhora net
Tanmateix, respecte al preu, al meu parer i partint de la base que avui dia pel ciudatà del carrer es impossible menjar productes ecologics (en tenen preus impagables), es pot estalviar, nomès hem de comprar productes basics i elaborar-los a casa (hem de cuinar).
I mai hem d’oblidar que la mainada son un reflex de nosaltres, els grans, per tant, l’educació per una alimentació sana i equilibrada comença per nosaltres, ells nomès repetiran allo que veuen.
Mª del mar
Luci estic d’acord en general amb el comentari que has escrit. crec que és necessari alimentar bé als més petits. Ara bé, no crec que sigui necessari ser molt radicals amb l’alimentació.
Atès que tots de petits hem menjat llaminadures, tots hem menjat brioixeria i tots ens hem passat hores enfront de la televisió.
Tot i així crec que és necessari un equilibri, els nens poden menjar llaminadures i pastís sempre que sigui puntual i no entri dins d’una dieta habitual.
Un dels problemes principals que veig és la falta de temps que passem amb els fills, és molt difícil compaginar la vida laboral i la vida familiar abans la figura de la mare era importantíssima, era dedicació exclusiva als fills, avui és molt difícil.
Per tant, crec que la conciliació familiar i laboral per part dels pares és necessària, mentrestant seguirem amb els problemes d’obesitat en els col•legis.
DEIXALLES
Fa temps que es parla del reciclatge i la recollida de deixalles.
Jo penso que la gent encara no está conscienciada del tot i que queda molt camí per fer.
D’ una banda la societat moderna abusa del consum de menjar preparat, aixó comporta una major quantitat de deixalles.
No podem oblidar que en les ultimes decades la generació de residus ha sofert un augment molt considerable.
De l’ altra la gent gran abans reciclava tot, no hi havia gairebé deixalles.
Aixó vol dir que no té res a veure el que consumién i la manera com ho feiem amb la d’avui.
Tot i que hi ha persones que no són conscients del problema i no reciclen res.
Jo els voldria fer veure que es un problema de tots i que tots ens esten perjudicant.
En conclusió, amb una mica que aportem tots ho podem aconseguir.
Mª JESUS
Obesos amb xumet
Cada vegada hi ha mes i mes nens i nenas amb sobrepès per que menjan mes botxeria, Snack, Mc Donald, i més a més se´l compren al col.legi.
Considero que els pares no fan el necessari per que els seus fills menjan amb varietat.
D´una banda crec que els nens no els agradan gaire el peix, la fruita, les hortalisses.
D’altre banda crec que els pares treballant molt i no tenen temps per fer un menjar variat.
Tot i que hi ha persones que creuen que no pots obliga a menjar els nens , jo penso que es millor prenar-se un temps per que mengin, fins i tot que segi una feina poc agradable i així tindran un hàbit alimentari millor.
En conclusió crec que s´han de organitza per poder deixar preparat el cap de setmana els aliments i “obligar-los “ a menjar una miqueta de tot i no solo el que vulguin. Em sembla que podrien fer un jocs de recompensa i una vegada per setmana elegir que menjar.
Mariela
Escric aquesta carta perqué estic molt d’acord amb l’article “Menjar, dormir, veure la tele…” que s’ha publicat recentement al Periódico.cat .
Considero que és necesari que tinguem conciencia de les conseqüències del que triem a l’hora de gaudir del oci i d’informar-nos.
En primer lloc, malgrat que la frase “tota la vida passa per la televisió” sembla triste, cal rendir-se a l’evidència de que és habitual que es perdre molt de temps veient-la.
A més s’ho perd encara més comentant ho que en van dir.
En segon lloc, com que és comú passar-se una mitjana de quatre hores diàries davant la petita pantalla, el perill de sedentarisme dels habitants de les ciutats és una realitat irrefutable.
Tot i que hi ha massa gent gran que està sola, sense familiars ni amics, es podria promoure que hi hagi voluntaris per fer d’ acompanyants, per entretenir-la, per incentivar-la a sortir al carrer a passejar, amb seguritat li ho agradaria i així es milloraria la seva salut
Jo els voldria fer veure que és millor compartir activament molt de temps amb altres persones atès que la vida és alguna cosa més que vegetar devant un electrodomèstic.
Per tant, els convido a tornar a descobrir que hi ha maneres més beneficioses per aprofitar el dia, i si fos possible, també els proposo canviar horetes vegetand per horetes caminand o bé, horetes parland amb els seus veïns. Així doncs, tothom podrá gaudir d’accions més saludables i més gratificants En conclusió, la televisió podem consumir-la però, com gairebé tot, amb moderación.
Hola.
Estic força d’acord amb la Luci, sobre l’obesitat infantil,atès que es molt important desde petits donar-les una alimentació sana i equilibrada per prevenir-la hi han estudis que demostrant ,nen obés, adult obés.
Ara be ,aqueste problematica depén molt del model de familia ja sigui per raons culturals o per causes genéticas.Per tant es molt important aprenen i practicar bons habits alimentaris.
Isabel.
LA RECOGIDA DE DEIXALLA
Des de fa temps que, els deixalles que generem es un problema que tenim i amb un cost que hem de assumir amb un “canom.”
En les ultimes dècades se’n van generar considerablement els residus, que suposa una despesa considerable en el reciclatge i la seva reutilització.
No tè res a veure el que consumim d’avui dia en una societat como la nostra, que ha evolucionat moltíssim, comprant tot tipus de menjar envasat etc.
I la manera com ho feien,vint anys darrere els residus que generaven eren minin i la reutilització se la feia cadascú no es pensava en la reutilització.
Jo penso, que cada vegada mes als municipis estem mes conscienciats en la recollida selectiva de residus.
En primer lloc, s’estan canviant les infraestructures dels continuadors, i s’ han posat mini deixalleries ambulant on recollim materials voluminós,dels quals majoritàriament se li pot recuperar (electrodomèstics,roba,l’oli de cuina etc).
A més s’estalvien diners perquè s’ hi traslladen directament a la planta especialitzada.
Malgrat que, hi ha molta gens que encara llença fora dels contenidors les bosses llaunes cartó etc. Pensen que com pago, que els ho recullin ells. (escombrariaire)això no li ho han de fer.
Jo els voldria fer veure que, estriar els deixalles a casa, per la seva reutilització,s’ estalviaríem diners perquè no s’han de traslladar-los a la planta de triatge i hem de mantenir una ciutat neta.
En conclusió, crec que el problema dels deixalles es de tot que es molt importa’t que cadascú en el seu lloc hauríem posar-hi una mica d’ esforç per mantenir i millorar l’ entorn on vivim.
Rosario.
Hola,
Estic força d’acord amb la Mº Jesús quan diu que “encara la gent no esta conscienciada del tot del reciclatge i de la recollida de deixalles”.
Ara bé respecte a la quantitat dels deixalles jo penso que a causa de la crisi han baixat molt.
No obstant això, si la crisi continuarà uns anys mes, arribarem sense tenir moltes deixalles i d’aquesta manera el medi ambient serà molt mes net.
Fins aviat.
Maria.
OBESOS AMB XUMET
Aquest article va ser publicat per El Periódico de Catalunya el passat dia 3 de febrer.
Encara que l’article és curt i no aprofundeix a l’excés, jo opino que encerta de ple en la seva exposició.
D’una banda és necessari disminuir el consum de la brioixeria industrial, sobretot aquella que aporti massa grassa mono insaturada.
D’altra banda, és molt important que les famílies adoptem un hàbit sa en els menjars i fomentem dins del nostre nucli familiar l’hàbit per l’esport.
A més és necessari recuperar la dieta mediterrània com a font de salut.
Malgrat que encara hi ha pares que per comoditat prefereixen donar als fills més petits a l’hora del berenar un pastís farcit de xocolata que no un entrepà, en primer lloc per comoditat i en segon lloc per evitar el rebuig dels més petits a l’entrepà.
També penso que és important saber compaginar la vida familiar amb la vida laboral. Disposem de molt poc temps lliure i em trobo justificada que els pares no vulguin quedar-se el cap de setmana preparant el menjar de la següent setmana per molt sana que aquesta pugui resultar, per la qual és comprensible el consum de menjar precuinat.
Per tant, crec que no només cal educar als nens des de petits en la bona alimentació, sinó també els pares hem d’estar conscienciats de la necessitat d’oferir un menjar sa i equilibrat.
En conclusió, sempre que gaudim de més temps lliure per compartir amb els nostres fills, més ens preocuparem pel seu desenvolupament i entorn.