Hola,
Aquestes vacances us proposo que m’escriviu un segon text després de visionar el vídeo de l’enllaç. És llarg, però val la pena. Heu de mirar-lo subtitulat, prement la icona amb forma d’orella del reproductor:
Després de veure el vídeo, escriu un text contestant a següents preguntes:
1. En general, t’ha agradat?
1.1. Què és el que més t’ha agradat i què hi has trobat a faltar?
2. En què t’ha fet pensar?
3. Quines 3 coses caldria fer per les persones que es troben enla situació que descriu el vídeo?
4. Quines 4 paraules del vídeo has après (si cal, busca-les al diccionari) o quines 4 paraules del vídeo vols recordar perquè formin part del teu vocabulari?
PUNTUACIÓ: Total 4 punts
1) Si escrius un paràgraf responent de forma completa les preguntes 1 i 1.1 obtindràs 1 punt.
2) Si escrius un paràgraf explicant amb detall què t’ha fet pensar (el punt 2) obtindràs 1 punt més.
3) Si escrius un paràgraf explicant la teva opinió sobre el punt 3 obtindràs 1 punt més.
4) Si escrius 4 paraules que has après noves o 4 paraules que, encara que ja les sàpigues, vols recordar, obtindràs 1 punt més.
Col·laborem per aprendre català? 
Bona tarda,
Despres de veure el video et puc dir que,
En general m’ha semblat correcte, encara que es un tema que no m’interessa molt. Personalment no m’ha aportat gens de nou. Suposo que està enfocat a persones que tinguin al seu voltant nens amb problemes d’aquestes caracteristiques i es puguin sentir identificats.
El que mes m’ha agradat es el que diuen al principi del video, que es pot aplicar a tots els obstacles de la nostra vida, i es que per mes que a cadascu de nosaltres ens sembli que vivim una experiencia nova i unica, sempre hi haura gent que ho ha viscut abans.
Tambe m’ha agradat veure i comprovar que qualsevol en aquestes circunstancies fa que sigui impossible la feblesa, sense saber com, sempre anem cap endavant.
He trobat a faltar un missatge d’esperança per poder albirar un futur per aquests nens.
M’ha fet pensar en que he tingut i tinc molta sort i alhora penso que aquesta gent es molt mes afortunada que jo perque àdhuc sense saber-lo han aprés a valorar les petites coses de la vida, ho veritablement important que portem “nosaltres mateixos” i que gairebé sempre ens oblidem.
Caldria que trobéssim la manera de pressionar al govern perque es prenguin mes seriosament la llei de dependencia i els donin mes support economic.
Caldria que es fessin mes estudis per trobar solucions a aquests problemes que encara que son minoritaris, no per aixo son menys importants.
Caldria que, la societat en general, tingués almenys un comportament correcte davant dels nens que pateixen aquesta malaltia i que no se’ls miri com “gent rara”, perque despres de tot no deixen de tenir una discapacitat com una altra.
He aprés mes de cuatre mots, per exemple rotllana, taral.leja i ganyotes, pero encara que m’agraden totes les que vull recordar especialment son acaronar, miraculos, tarannà i mainada.
Per acabar, he de dir que tambe hi ha paraules que no he entes i que no he trobat al diccionari (ralet, llavons, llavòrens).
Bones vacances a tots i fins la tornada a l’escola.
Ens veiem,
Mª Mar
Maria del Mar,
Felicitats, el teu text és ric i clar, les millors qualitats que pot tenir un text. A més, has fet tot el que demanava i has obtingut tota la puntuació.
Gràcies!
Hola Mª Mar,
Hi ha dues observacions que fas en el teu comentari amb les quals estic d’acord, La primera és quan dius que no trobes un missatge d’esperança, és cert, el vídeo mostra la realitat, però és cert que hauria estat més complet si al final haguéssim trobat un petit missatge d’esperança.
I en segon lloc, quan dius que la societat en general necessita que tingui un comportament correcte, però és que avui dia si et surts fora dels paràmetres marcats per la moda ja no encaixes, prims, molt menjar prebiótic i usant la crema que et rejoveneix cinquanta anys, així que, molt més a persones amb qualsevol tipus de deficiència.
Salutacions .
Marcelo
P.D. Gracies pel teu comentari.
1-Què es el que mes, t’ ha agradad i qué hi has trobar a faltar?
En general el video esta be m’ ha agradat perquè, deixa clar els problemes que pateixen les famílies que tenen un fill autista.
El que mes m’ ha agradat ha estat la manera tan humana, senzilla i al mateix temps tan valenta que aquests pares han tingut a l’hora d’ explicar els seus problemes.
He trobat a faltar que donessin mes informació sobre la malaltia. (Autisme)
2-en que t’ ha fet pensar?
M’ha fet pensar en moltes coses, en primer lloc ho dur que ha de ser afrontar-me tenir un fill amb algun problema.
A vegades, per qualsevol cosa que no te importància pensem que tenim un problema i no ens adonem compte que hi ha gent al voltant nostre que esta petin alguna malaltia(autisme,càncer, accident greu,etc.)
Això si que hi ho son problemes!
Llavors penso quina tonteria ! Pensar el fet de que me costi molt fer els deures, i escriure en català i les coses que no em surti com jo vull fos un problema.
jo crec que de vegades els problemes fa que veiem les coses d’ un punt diferent i ens fa mes fort.
3-Tres coses que caldria fer per.
Caldria, que haguessin mes centres especialitzat de las administracions publiques amb personal qualificat,per donar suport aquestes famílies.
Caldria que les famílies formessin una associació per poder comentar els seus problemes i es podrien donar suport uns amb altres.
Jo crec, que als mitjanat de comunicació podrien fer molt,ja que haurien de donar –nos mes informació sobre aquestes malalties i als problemes que pateixen les famílies.
4-4 Paraules que he après.
Estereotípies: són els moviments de braços.
Aletejos.
Ganyotes: són els moviments amb la cara, amb els ulls. (símptomes de autisme)
Acaronar:acotar-se’l d’una manera dolça i amorosa per a protegir-lo.
Rosario
Rosario,
Has fet molt bona feina, t’he de felicitar. Has resolt molt bé i hi has posat informació rellevant molt ben redactada. Per millorar-ho encara més, només caldria que redactessis tot el text sense posar les preguntes, introduint el tema. Sumes tota la puntuació.
Gràcies!
Hola! Joaquin m’ agradat el teu comentari.
En general coincideixo amb tu sobre la opinió del text, i a més estic d’ acord en dues coses.
Primer, que la vida de aquestes persones les canvia totalment, perquè tot gira al voltant del seu fill, segurament amb anterioritat havien previst algunes coses i ho han tingut que deixar de banda.
Estic d’ acord que les Administracions Publiques, doneu mes suport aquestes famílies, ja que tenen una necessitat de ajuda i així podrien afrontar millor als problemes que pateixen.
Rosario.
Hola Rosario,
M’agrada el teu comentari perquè a part d’expressar la teva opinió has fet una petita reflexió que és molt encertada.
En primer lloc estic d’acord perquè també crec que el vídeo explica molt bé la vida dels nens i els seus pares
en enfrontar a les adversitats que produeix aquesta malaltia dia a dia tant en l’àmbit familiar com en el social.
En segon lloc també crec que hauria d’haver mes centres Especialitzat de les administracions aboquen publiques AMB personal qualificat, per donar Suport aquestes Famílies.
Graciés Valeria, pel teu comentari,m’ha agradat que estiguis d’ acord amb mi.
Una salutació.
Hola Rosario,
Estic d’acord amb tu en tot el que has exposat en la teva opiniò. Sobre tot quan fas referencia al fet que moltes vegades ens queixem i veiem problemes on no hi ha, veient aquest tipus de malalties, t’adones i valores el que tens.
També penso que les administracions publiques haurien de destinar més recursos tant econòmics com a suport a les famílies que pateixen malalties com aquestes.
Em general m’ha agradat molt. Penso que a les families els canvia totalmente la vida, pel fet que aquestes persones els has dedicar moltes hores.
M’ha agradat la fortalesa i paciencia que tenen els pares. Encara que també haura moments que estiguin sols i es facin milers de preguntes, pero al final no poden decaure a causa que els seus fills els necessiten.
He trobat a falatar segons es deprèn de les opinons dels pares que l’Adminstracions haurai d’ajudar-lis mes.
M’ha fet pensar que per qualsevol problema petit que tenim a vegades ens fem una muntanya.
Hem de valorar millor totes les coses d’aquesta vida.
Caldria que les Administracions Publiques símpliquessin mes en el problemes socials.
Caldria que es destines mes diners a la investigacions i desenvolupament d’aquestes malaties.
Caldria que tingessim un bon comportament algunes persones davant els nens i els seus pares.
De vegadas no ens adonen del nostre vocabulari i podem ferir a les persones.
Les paraules que he après.
Rotllana – Cercol format una cosa flesible, que serveix de capçana, de suport.
Acaronar- Acostar(algú) amorasament a si com per protegir-lo, per emparar-lo.
Ganyotes- Contorsio de la cara feta voluntarimente o involutàrimente.
Esterotipies. Movimentes dels braços
Molt bé Joaquín,
Has treballat molt bé tots els punts; potser el segon punt és més aviat breu, però no impedeix que sumis el total de punts.
Gràcies!
Hola Joaquin!, vaig llegir el teu comentari del vídeo, i haig de dir-te que hi ha coses en les que estic d’acord, però en canvi, n’hi ha d’altres que no hi estic tant d’acord, perquè per desgràcia, aquesta situació la he viscut a prop meu, en una germana meva que té ”síndrome de down”. Abans no hi havia res perquè l’ajudessin, ni col·legis, ni psicòlegs, etc …I per sort, avui dia tenim de tot. Aquest és el motiu del meu comentari, (la meva opinió).
Fins Aviat!
Candela
M’ha agradat molt el video ,em sembla que han tractar amb molt respecte aquest tema que desgraciadament esta al’ordre del dia.
El que mes m’ha agradat ha sigut amb la fortales.sa que aquests pares viuen el problema del seu fill ,encara que no ha de ser facil ,han d’adaptar les seves vides a les necessitats que el seu fill tingui.
Aquest video m’ha fet pensar que a vegades ens preocupen de coses que comparades amb aquest problema son ximpleries ,i que si ser pare ha de ser molt dificil ,ser pare d’un nen amb autisme ha de ser molt complicat .
Pot ser el que trobat ha faltar ha sigut que ens donessim una explicacio medica del autisme.
Caldria que el govern possesi a disposició d’aquestes families mes mitjans economics ja que tenen moltes necessitats.
Jo crec que caldria que no ens comformesim quan diuen que aquesta enfermetat no te cura,s’hauria de dedicar temps a la investigaciò.
Caldria que les escoles d’educacio especial no fossin tan cares.
Les paraules que no he entes han sigut:
Esterotipies,taranna,acaronar i ganyote.
Les quatre paraules m’han encoriosit , pero la que mes taranna ja que mai l’havia escoltat.
Auxi,
Has resolt molt bé l’exercici amb molt bon vocabulari, felicitats. Sumes tota la puntuació.
Gràcies!
Hola Auxi.
M’ha agradad el teu comentari i estic d’acord amb tu en qué ens preocupem per petites coses que creiem que són un probrema, quan realment una malaltia com aquesta i unes altres si que ho són.
També comparteixo amb tu que no tindrien que conformar-nos quan diuen que aquesta malaltia no té guarició,avui día hi ha molts avanÇos i si guarir-la no es pot, si donar-los una millor qualitat de vida.
estic d’acord amb l’ auxi, aquesta classe de problemes deixen els problemes quotidians molt molt sense importacia., de vegades li prestem massa atenció a coses que no tenen perquè serlo.En aquest cas, per als pares és una bogeria estar cada dia pensant i tractant de buscar una millora.,, però és estar conscient que és una malaltia que es tracta però no té curà., i això per a una mare és molt fort, difícil d’enfrontar i de reconèixer.
1.M`ha agradat molt ,penso que és un tema que està dins de la societat, en el meu cas m’interessa i moltíssim, ja que la filla d’una de les meves amigues té cert grau d’autisme, quan m’ho va explicar m’he interessat en el tema i he buscat informació,, per saber com tractar-la i potser posar-me al seu lloc per saber que vol que pensa etc.
Quan algú li toca un cas com aquest els problemes passar a ser tonteries i enfoques cada segon de la teva vida que el teu fill tingui millores.
I ningú està lliure de res,, aquest tema com qualsevol altre per a mi són importants perquè un mai sap quan et toca tractar amb alguna persona amb cert grau de discapacidad.es part acceptar tots els éssers humans a com som o com ens va tocar viure .
Penso que la família que li ha tocat viure aquest tema, han d’estar més units que mai i poder compartir aquest tema amb altres famílies, no és gens fàcil, i menys per al qual no ha vist de prop aquest assumpte.
1.1
El que més m’agrada és que la gent s’uneixi i comparteixi aquesta experiència que vulguis o no és part de todos.y el que li falta al vídeo és mostrar realment l’actitud d’aquests nens amb més grau d’autisme perquè s’apreciï millor, quan veiem coses així, valorem més el que tenim.
2.M’ha fet pensar muchismas coses., De fet ho faig cada veus que la meva amiga m’explica alguna cosa i el dificil que és portar una vida normal.ya que per a una mare
deixes de tenir vida per donar-li la vida teva al teu fill.
3.Caldria que ajudin a aquestes famílies econòmicament.
caldria que haguessin centres especials públics
caldria que s’unissin per compartir experincias, amb ajuda moral per a les famílies.
4.Les paraules que no he entes han sigut:estereotipies,aletejos,ganyotes,miraculos.
Lucy,
M’ha agradat molt tot el que has escrit, sobretot perquè has resposta amb molta informació i de forma molt completa i detallada. Et felicito. Sumes tota la puntuació.
Gràcies!
Estic d´acord amb tu quan dius quant toca un cas com aquest has de pensar millor sobre els problemas de la vida ja que a diari ens fem un mon de una menudesa.
Més a més, crec també que les families que tenen un problema com aquet o semblant no tindran mai una vida normal, ja que estacionan a un costat les sevas vidas i es dedican als seus fills.
M’agradat, reflexa una situació de la vida que afecta a un tant per cent indeterminat de la societat que es veu inmersa en situacions diferents.
M’agradat com enfoca la vida i la seva situació el Miguel Angel, descrivint la seva vida amb la confecció d’un còmic amb que la Maria, -a seva filla- li transmet. Manca la descripció especialitzada encara que simple d’un o varis terapèutes .
M’ha fet recordar com la vida pot canviar en un moment; m’he identificat amb les seves vides, ja que de ben jove vaig tenir que cuidar a la meva mare, que va petir una diminució en la seva capacitat de mobilitat i de cervell. Jo tenia un vincle similar amb la meva mare; com tenen els pares i fills del reportatge .
Caldria tenir més escoles públiques per aquests nens i nenes .
Caldria que la societat no els marginéssim .
Caldria facilitar als pares la concil.liació de la vida laboral i familiar .
Parales a destacar son:
Rotllanar, acaronar ganyota, tarannà .
Laly
Molt bé Laly,
Has complert totes les condicions de l’exercici i has escrit coses molt interessants; sumes tots els punts. Es pot millorar la redacció de què caldria fer, ja que només hi has posat el que caldria millorar sense redactar-ho.
Gràcies!
1. En general, t’ha agradat?
En general el vídeo m’ha agradat molt perquè reflectí la realitat en que vivim però en el mateix temps m’ha posat molt trist per la situació d’uns nens innocents.
1.1. Què és el que més t’ha agradat i què hi has trobat a faltar?
Desprès de veure la pel•lícula em quedat impressionada de la força que tinguin els pares de lluitar per els seus fills.
M’ha agradat molt la proximitat entre el pare i la seva filla Maria a traves dels seus dibuixos.
Això significa que al pare l’afecta moltíssim la situació de la seva nena, però la mare es la que l’ afecta encara mes i es ella la que té mes preocupació i mes desesperació.
He trobat a faltar que els pares no troben contestació a les preguntes d’aquesta terrible malaltia també troben poques informacions sobre els tractaments.
2. En què t’ha fet pensar?
He pensat que tots hauríem d’aprendre alguna cosa d’aquests nens i dels seus pares i ser una mica mes solidaris.
També hauríem de sentir amb els i ajudar-los amb la nostra proximitat i d’aquesta manera no sentir-se sols. He vist que la societat no pugui posar tots els mitjans per donar suport a aquestes famílies admirables
3. Quines 3 coses caldria fer per les persones que es troben en la situació que descriu el vídeo?
Caldria que fessin alguna mena d’ajuda durant les vacances o bé durant els caps de setmana i evidentment per quan els nens es facin grans.
La Generalitat hauria de donar mes ajudes per tal que aquests nens puguin assistir a l’escola publica i les famílies no gastar diners en escoles privades.
Caldria que el sistema sanitari ha de dedicar més diners per a la recerca de la cura d’aquesta malaltia
4. Quines 4 paraules del vídeo has après (si cal, busca-les al diccionari) o quines 4 paraules del vídeo vols recordar perquè formin part del teu vocabulari?
Les 4 paraules del vídeo que he aprés y vull recordar per el meu vocabulari son:
Enfonsem (enfonsar) = Fer anar cap al fons
Ganyotes = Contorsió de la cara feta voluntàriament o involuntàriament.
T’aplaca (aplacar) = Fer desaparèixer o minvar un estat d’excitació, agitació, violència (en algú o en alguna cosa), calmar.
Acaronar = Fer carícies
Gràcies Maria. No sé perquè no t’havia escrit comentari, d’altra banda t’havia sumat tota la puntuació!
El vídeo m’ha agradat, ja que és necessari que cada dia anem prenent consciència que la societat també la forma persones amb discapacitats.
M’ha agradat sobretot amb la sinceritat amb que els pares parlen del procés d’adaptació amb els seus fills. La claredat amb què parlen dels sentiments que els ha arribat a produir els seus fills, en alguns casos, de distanciament.
Que per a nosaltres, afortunadament, tot i que el meu germà va néixer amb una deficiència psíquica molt greu, no va representar cap problema en el desenvolupament quotidià familiar. Es veritat que tot el treball va a recaure sobre la meva mare, ella va deixar tot per ell, vacances, festes, amigues, l’oci, les seves aficions, etc , però per a la resta de la família ens va proporcionar un acostament cap a ell, més que cap de la resta de germans. Mai ens va preocupar fer-nos càrrec d’ell encara sabent que ens limitaria la nostra forma de vida
Segons l’experiència que vam viure amb el meu germà, en primer lloc va ser la falta de centres especialitzats (col•legis, casals, residències, escoles-tallers, etc..). És cert que cada vegada hi ha més però haurien d’especialitzar-se per graus. Les malalties encara que psíquiques no haurien de tractar-se totes per igual, els centres han d’adaptar-se als usuaris i no els usuaris als centres.
En segon lloc, més ajudes econòmiques, el meu germà va suposar una gran càrrega econòmica per a la família, com a ajudes socio-sanitaries, assistencials per atendre als usuaris i les seves families.
I per últim, Associacions familiars on poder compartir i pot ser trobar idees per fer front al dia a dia amb els familiars disminuïts.
Les paraules son:
Tarannà
Acaronar
Dol
M’enfonsaré
Marcelo,
T’he d’agrair que segueixis escrivint textos tan bons i ben treballats; tot són virtuds i és un plaer llegir-los. M’ha interessant molt el teu punt de vista i la teva experiència com a persona amb bon coneixement de causa. Sumes tota la puntuació.
Gràcies!
Hola Marcelo,
Estic d’acord amb tu en totes i cadascuna de les opinions que dónes al teu text perque a cada paràgraf puntualitzes amb precisió gairebé mil.limètrica tot allò que tots hem volgut dir, però que no hem sabut expressar tant clarament.
A mes a mes, ho fas des d’una perspectiva gens melindrosa, directe i clara, sense ràbia o dolor perquè t’hagi tocat a prop, però alhora amb sentiment i cercania.
M’ha agradat i m’agrada molt llegir els teus textos.
Em trec el barret.
Mª Mar
Bona tarda,
Després d’haver vist el vídeo, ja puc contestar a totes i cadascuna de les preguntes:
-En general, t’ha agradat?
*El vídeo m’ha agradat molt, ja que a mi tot el tema i tota la informació que pugui arribar a saber de la malaltia de l’autisme m’agrada, és a dir, estic molt interessada en aquest tema, com en altres malalties, perquè conec a nens/es que tenen aquesta malaltia i he de saber com tractar-los davant de situacions del dia a dia.
Tot i això, he de dir que a aquests pares, els hi costa acceptar la malaltia que pateixen els seus fills, ja que, ells es pensen o es creuen, que els seus fills autistes, mai diran pare o mare, o que fins i tot, el que més els hi preocupa a aquests pares, es que la gent del carrer els miri com a nens diferents, com si estiguessin bojos o alguna cosa semblant, però en canvi, aquests nois/es, a vegades, o casi sempre, són molt més llestos que la gent que no té aquest tipus de malaltia.
1.1. Què és el que més t’ha agradat i què hi has trobat a faltar?
*El que més m’ha agradat és que els pares han sigut sincers, tot i que, els hi costava una mica parlar d’aquesta malaltia que patien els seus fills, que en part, és normal, perquè aquest tema és una mica delicat, però, en canvi, ho han sabut explicar i expressar molt bé.
He trobat a faltar que els pares expliquessin els tipus d’autisme que hi ha, ja que, jo conec nens amb diferents graus d’autisme, hi han autistes amb graus més greus, com en el cas del vídeo, en Marc, i amb graus més fluixos, com en el cas de l’Eric.
2. En què t’ha fet pensar?
*M’ha fet pensar en la quantitat de nens que hi han amb aquesta malaltia i també, en nens que la seva família, fa tot lo possible per ajudar-los, com en el cas del vídeo, i moltes altres famílies que encara que tinguin un nen amb aquesta malaltia, no fan res al respecte i ho deixen passar, d’aquesta manera, aquests nens, en un futur, tindran greus problemes per adaptar-se a la societat, per culpa d’aquests pares.
Aquests pares que no ajuden als seus fills, no són conscients de que avui dia, tenim molta informació sobre aquest tema i que hi han moltes persones especialitzades en això, per poder ajudar tant als nens, com als pares.
3. Quines 3 coses caldria fer per les persones que es troben en la situació que descriu el vídeo?
*1ra: Caldria que busquessin persones especialitzades en aquest aspecte i demanar ajuda.
*2na: Caldria que intentessin convèncer a la gent de que aquests nens són iguals que els altres i per tant, que puguin integrar-se en la societat com tots els altres, tot i que, hagin de tenir professors especialitzats per ajudar-los.
*3ra: Caldria que tothom tingués un mínim de respecte davant aquestes persones.
4. Quines 4 paraules del vídeo has après (si cal, busca-les al diccionari) o quines 4 paraules del vídeo vols recordar perquè formin part del teu vocabulari?
*Acaronar: Acostar la cara d’un infant o d’algú a si com per protegir-lo o per emparar-lo.
*Esterotipies: Moviment dels braços.
*Ganyotes: Contorsió de la cara feta voluntàriament o involuntàriament.
*Ralets: Petit cop que es fa al palmell de la mà dels infants mentre es diu ‘ralet, ralet, paga dineret’.
Candela
Candela,
El teu text és impecable; és ric, complex i no té errades. Espero que tot s els teus textos siguin com aquest. Sumes tota la puntuació.
Gràcies!
Hola Candela,
He llegit amb molta atenció el teu comentari i he de dir que he vist coses que al principi no les he vist. Per exemple que tens molta raó sobre el futur dels nens amb la malaltia terrible que es el autisme. A mes a mes també estic d’acord “de que aquests nens són iguals que els altres i que puguin integrar-se en la societat” clar sempre i quan la malaltia no té un estadi molt avençat.
Només integrats en la societat tindran el dia de dema segur.
Fins aviat.
Maria.
El video m´ha agradat molt, conocia la malaltia però mai habia vist un reportage com aquest.
Mentre veia el vídeo pensava que, malgrat tenir aquest problema aquests nens, són afortunats per tenir al seu costat a uns pares lluitadors.
A tots se’ls il·lumina la mirada en parlar dels seus fills, per a ells són únics, especials i irrepetibles…un denominador comú.
Caldria que des de les administracions públiques es tingués en compte aquest i un altre tipus de malalties menys conegudes i es destinessin fons per poder investigar i ajudar a les famílies.
Per acabar dir que em commouen les famílies amb tanta força i coratge per seguir lluitant pel que ells consideren “els seus tresors”
Les paraules que he après:
Acaronar
Ganyotes
Ralets
Esterotipies
Mery,
Molt ben treballat; has respost molt correctament el que et demanava. Es pot millorar la primera part, dius que t’ha agradat, però no dius perquè hi ho fas de forma molt breu. Obtens tota la resta de punts, però si vols sumar el quart hauràs d’ampliar el punt que et comento.
Gràcies!
El que més m’ha agradat del video es la manera de plantejar la malaltia,amb humanitat, comprensió i paciència .
Els casos que apareixen, sobre tots els pares, em sembla que són exemples a seguir, per altre banda, els nens tenen una mirada molt especial.
Moltíssimes gràcies per l’ampliació. Ara sí que t’has guanyat tots els mèrits.
Molt agraït!
1.M’ha agradat molt el video,
tindrien quehaurien de fer mes programes dedicats l’autisme,es unaenfermetatmalaltia bastan desconeguda,a mi aquet tema m’interesa,ena laescola del meu fill tenin nenshamb autisme.1.1.El que mes m’ha agradat es co
nm parlen els pares del seus fill son pares diferens parlen han dulzura, son paciens,encara que per dins estiguin malament i sigui molt dur per ells.He trobat
ha falta mes informació dels diferens graus d’ autisme,yja que la enfremetat es molt diferen dependent del grau,ninguncap nen es igual l’altre.2.M’ha fet pensar que
te queha de se molt dur tenir un fill han una enfermetat per tota la vida,el meu fill ha tingut una malaltia temporal pero llarga i no l’desitjo ha ninguloel malament queloho ha passat.3.Caldria que les families tinguessin mes ajuts ecomomiques.
Caldria que tothon dunes una oportunitat aquets nens per poder portar una vida feliz i
loel mes normal dins del deu problema.Jo crec que caldria fer mes escoles publiques d’educació especial.
4.Les paraules son:
Acaronar
Estereotípies
Taranna
Miraculosos
Mª JESUS
El video m´ha agradat perque el tema m´interessa sempre es bo estar informat de tot i perque reflexa la problematica d´aquesta enfermedad.
El que mes m´ha agradat ha sigut la enteresa de aquest
os pares al´hora d´afrontar els problemes de aquest nens ja que son molts, i han de fer que les seves vidas esten al voltan dels seus fills i adaptar la seva convivencia a la dels nens.He trobat a faltar mes informació de la enfermedad en general.
M´ha fet pensar en que ningú som inmunes a qualsevol cosa que pugui passar en aquesta vida, i s´han d´afrontar problemes, una de las mares pregunta i ¿ perque a mi m´ha tocat ? hi ha tantes persones en aquesta situació.
Caldria que el gobern ajudes
sinmés a aquestes families.Caldria que la gent no discrimines
sina aquest nens.Caldria que investiguessin la malaltia més a fons.
Las paraules que he apres son:
Fonament organic Fonament:Base d´alguna cosa,part principal i sobre la qual en descansa una altra; especialment s´aplica a estudis.
Acaronar: Acariciar, Mimar.
Ganyotes:son el moviments amb la cara i els ulls.
Miraculosos: Produit per un miracle.
Gràcies!
1. En general, t’ha agradat?
Si m’agradat perquè no molts pares estan oberts a parlar del tema igual que els nens els pares es tanquen en aquest món.
1.1. Què és el que més t’ha agradat i què has trobat a faltar?
M’han agradat les vivències i petites penes que involucren tenir un nen autista, crec que mancat veure els nens com han evolucionat en les seves vides.
2. En què t’ha fet pensar?
M’ha fet pensar en els meus nebots i també que seria molt dur acceptar aquest tipus de diagnòstic i tambè que és un repte enorme per a aquells que hagin de conviure amb aquestes persones, atendre-les o educar-les.
3. Què 3 coses caldria fer per a les persones que es troben enla situació que descriu el vídeo?
Buscar ajuda mèdica, psicològica, també informar sobre això de l’autisme, donar el màxim suport al vincle familiar, treballar en equip i sobretot compressió i paciència.
4. Què 4 paraules del vídeo has après (si cal, cerca al diccionari) o què 4 paraules del vídeo vols recordar perquè formin part del teu vocabulari?
alleujament, mossega, enfosen, enfonsen, acaronar entre altres.
Molt bé!
Bona tarde
1-En general m´ha agradat molt. En primer lloc perquè no
sapigueusabia que hi ha diferents tipus de autisme, ja que en la meva experiència conec un grau elevat. Mes a mes m’ha agradat es la força que tenen els paresEnstrobo a faltar llocs especialitzats i de ajuda per part del govern.2- M´ha fet pensar la incertesa del pares per saber com
va ferserà el futur del seus fills, el dolor que tenen per com va ser la seva vida quan ells faltin. Mes a mesloel difícil que ha deferser accepta i reconèixer una malaltia de aquets tipus i més amb un fill. Quan vivim alguna situació semblant mires la vida de un altre punt de vista i dones mes importància a les coses petites.3- caldrien que poguessin fer una vida
hoel mes normal possible ja que ho he trobat a faltar por part de la majoria .Caldria
entrobar informació i ajuda de gent especialitzada .Caldri
ena trobar mes recursos econòmics per poder estimular més als nens.4- les paraules que he aprés
Acaronar: acariciar
Estereotipus: quan fan un aletejo amb els bracs
Ganyotes, Rotllana .
Mariela
Hola Mariela, he escollit el teu comentari perque comparteixo els mateixos pensaments que tu. M’agrada aixo que dius que amb una situació així donem mes importancia a les coses petites i tens tota la raó. Suposo que si coneixes una persona que te un grau elevat d’aquesta malaltia t’adones compta de la dependencia que han de tenir dels seus pares, a mes la falta d’ajudes que necessiten rebre.
Isa.
Molt bé, Mariela!
M’ha agradat molt el video ,ja que tinc un cosi
nque te aquesta malaltia .pero jo no estic molt informada sobre aquest problema.El que mes m’ha agradat es la força, que tenem els pares i mares del nens ,per poder afrontar la malaltia del seu fill o filla ,penso que deu ser molt doloros i molt dificil acceptar que el seu fill al millor mai podra tenir una vida normal.
M’ha fet pensar en el poc informats que estem , en que es molt dificil d’entendra a aquestas persones que pateixin la malaltia o al menys a mi em costaria molt si fos el meu fill. i tambe he pensat que a qualsevol de nosaltres que tingues un fill li pot passar.
caldria que el gobern facilites l’ajuda a totes aquestas persones que tenen qualsevol discapacitat fisica o mental.
caldria que se’ls dones molta ajuda psicologica no nomes a qui la pateix sino tambe a qui viu amb ells dia dia ,pot ser els pares o els avis.
caldria que totes els empres que tenen empleats , amb fills amb autisme tambe els donessin ajuda
paraules que he apres
ganyotes .
mai la havia escoltat
Hola Olga,
estic d’acord amb tu en tot ,el que mes m’agradat es quan parlas de la fortalesa amb la que els pares fan front a aquesta malaltia, perque no ha de ser facil veure com el teu fill mai fara el mateix que faci un nen normal i a mes, penso que aquests nens com qualsevol que tingui una discapacitat d’aquest tipus,sempre han de tenir persones al seu costat, que els estimin,però sobretot que els respectin com persones.
Felicitats, Olga!
Hola, he de dir que en general m’ha agragat el video encara que es un tema que no agrada a ningú, com qualsevol malaltia, pero hem d’escoltar i aprendre d’aquest
pares lluitadors.
El que m’ha agradat es veure com han hagut de digerir el problema desde que van rebre la noticia i acepta viure amb un fill/a que com diu una mare no sap que li agrada a la seva filla o si sap que ella es la seva mare, aixo a de ser molt dur.
He trobat a faltar que expliquessin que hi ha molts graus d’autisme, aquets pares estaran ben informats, pero suposo que ells si que troben moltes coses a faltar com es la resposta a ” ¿ perque a ells?.
Mentre veia el video m’ha fet pensar que si nosaltres amb una situacio familiar normal patim pel futur dels nostres fills, com deu ser l’angoixa d’aquets pares pensant en que sera dels seus fills quan ells no estiguin.
M’ha fet pensar que alguns dels meus problemes o situacions son ximpleries al costat de la situacio d’aquestes families.
Caldria que aquestes families tinguessin mes suport de institucions publiques, també caldria que puguin comptar atimmb mes centres especialitzats i persones per estudiar i tractar aquesta malaltia, per ultim mes ajudes economiques per poder donar-li mes atencions que aquests nois i pares necessiten.
A continuació us dic les 4 paraules que he après el seu significat: espectre, tarannà, ganyotes i alleujament.
Isa.
Estic d’acord amb l’isa en tot del que va escriure pero sobre tot en dues coses:
-En que mançat que expliquessin una mica mes els graus d’autisme que hi ha. ja que , molta gent com jo no sabriem reconoixer si un nen pateix aquesta malaltia , pero he dir que em v’ajudar molt el video i espero mai haver de veure aquests sintomes en un fill meu.
en una altre cosa que tambe estic d’acord es que de vagades ens preocupem molt per coses que realment no tenen importancia y que a prop de nostre hi ha gen amb problemes realment seriosos ,a mes a mes crec que hem de valorar la sort que tenim de estar saludables y las nostres families tambe ho esten. bon dia
Isa, el teu treball és excel·lent!
M’ha agradat molt el video,penso que és necessari fer programes d’situacions que no son les habituals peró que hi som,
hi estan una mica apartades de la sicietat.M’ha emocionat i agradat la participació d’aquests pares, explican su dia a dia , les dificultats amb les que e
tstrobemtroben,les pocas ajudes tecnicas que rebren.Aquestes familias son molt valentes.El que he trobat a faltar ha sigut la informació medica sobre el trastorn
oAutiste.M’ha fet pensar que realment les persones tenim una fortalesa i capacitat d‘lluita
increïble a mes quan es tracte del teu fill, tan petit
ei indefens i el úninc que li vols fer es donar-li petons, abraçades, saber que li fa mal, son tantes coses…No saber mai el que pensa , ha de ser molt dur,a pesar de tot quam
parlemparlen deell s’ls il-lumina la mirada .Aquets pares i nens es mereixent que es continui investigant El Autisme.Em primer lloc caldria que aqueste familias tinguessin soport psicologic i emocional, assesorament sobre les pautes a seguir amb la manera d’actuar.
Caldria tambè que les sjudes economicas fossin una par important .
Hi ha mes a mes caldria ,que els col-legis d’ educació especial estiguessin integrats dins de l’escola ordinaria,es podrien fer activitats conjuntes, d’esta manera seria mes facil integrar-los a la socetat i esta a le vagade teni mes sensibilitat amb ells.Us dire les dos paraules que he apres: esterotipies i acaronar i em quedo con ralet i
ganyotes que ja les coneixia.
Isabel.
Hola Isabel estic d´acord amb el teu comentari quan dius la dificultat que implica aquesta malaltia i els pocs recurs que te aquestas familias, i que has trobat ha faltar mes informacio amb respecte a la malaltia.
Mes a mes tambe estic d´acord quan has comentat que caldria ajudes economicas i els col-legis d´educació especial estiguessim integrats dintre de l´escola ordinaria per d´aquesta manera seria mes facil integrar-los a la societat.
Un punt de vista molt interessant, gràcies!
no
Estic d´acord amb la Lucy quan diu que quant tocaa m un cas com aquest has de pensar millor sobre els problemas de la vida ja que a diari ens fem un mon de una menudesa.
Més a més crec tambéque les families que pasan per un problema con aquest o semblant no tindran mai una vida normal, ja qué estacionan les sevas vidas per
dedicar-les a els seus fills.
Estic d’acord amb el comentari que fa Marcelo; enllaça molt bè el tema del reportatge amb la seva experiència personal, a més ens fa adonar les dificultats que la vida ens
reserva, potser perque en una part em sento reflexada .
laly
Hola Mari.
He triat el teu comentari, perqué coincidint en que es bó tenir informació de les diferents problematicas que existeixen i aixì pogue reflexionar.
També estic d’acord amb tú ,com descrius la manera de fer d’aquets peres, davant les dificultats que endur aquesta malaltia amb tante fortalesa i amor,d’altre bande compato amb tú les mesuras a portar.
Fins dimecres.
Isabel.
Hola Rosario,
M’agrada molt tot l’ informació que has posat.
Pensó que hauria que fer més programas dedicats a malalties poc conegudes para molta gent i asi ens solidarien més amb els problemes que pateixin aquesta gent.
També fa que els nostres problemes em semblen insignificants .
Fins Aviat,
Amparo,